Ai Weiwei (en xinès: 艾未未; en pinyin: Ài Wèiwèi) (Pequín, 28 d'agost de 1957) és un artista xinès, dissenyador arquitectònic, comentarista i activista social. El 2021 va rebre el 35è Premi Internacional Joan B. Cendrós per "la denúncia de les violacions dels drets humans a través de la seva obra", una "defensa insubornable amb els valors democràtics l'ha portat a haver de viure exiliat".[1]
Fill del prestigiós poeta xinés Ai Qing, a qui el govern xinés va desterrar a una granja de Manxúria el 1958, un any després del naixement de l'artista, prohibint-li publicar les seves obres. Quan finalment la seva família va tornar a Pequín el 1975, l'artista va entrar de ple en la vida cultural i reivindicativa de la ciutat. El 1978, va entrar a l'Acadèmia de Cinema i va fundar un grup d'art avantguardista, Star, compromès també políticament i amb el qual mai va deixar de col·laborar.
Ai Weiwei va ser l'assessor artístic en la construcció del Niu d'Ocell (Estadi Nacional de Pequín), on es van celebrar els Jocs Olímpics de Pequín de 2008. El Niu d'Ocell va ser el resultat d'una aliança d'empreses entre els arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron del grup Herzog & de Meuron, l'arquitecte Stefan Marbach i Ai Weiwei.
Una de les últimes creacions va ser la instal·lació Sunflower seeds: 100 milions de pipes de gira-sol de porcellana van envair la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search